CUAL GRITAN ESTOS MALDITOS...




"Cuál gritan esos malditos!
¡Pero mal rayo me parta
si, en concluyendo la carta,
no pagan caros sus gritos"

No hi havia any que no recités aquests versos del ”Juan Tenorio”, quan fa molts anys feien sempre per Tots Sants aquesta obra per la tele, no se la podia perdre i l’anava recitant al mateix temps que els actors, jo crec que se la sabia tota de memòria i nosaltres, la seva estimada família rèiem i rèiem i li dèiem: ja hi tornem a ser!, no se li oblida mai!

"Por donde quiera que fui,
la razón atropellé
la virtud escarnecí,
a la justicia burlé
y a las mujeres vendí.
Yo a las cabañas bajé,
yo a los palacios subí,
yo los claustros escalé
y en todas partes dejé
memoria amarga de mí"

L’he tornat a sentir per la tele i com cada any, sobre tot des de que no li sento a ell, m’ha fet un pessigolleig el cor i se m’ha posat un nus a la gola.

"Aquí está don Juan Tenorio
para quien quiera algo de él."

I després feia una cara especial, es girava cap a la mama i li recitava:

"Ah! ¿No es verdad, ángel de amor,
que en esta apartada orilla
más pura la luna brilla
y se respira mejor?
Esta aura que vaga, llena
de los sencillos olores
de las campesinas flores
que brota esa orilla amena:
esa agua limpia y serena
que atraviesa sin temor
la barca del pescador
que espera cantando el día,
¿no es cierto, paloma mía,
que estás respirando amor?"

Quina imatge més bonica i tendra que tinc en el meu record!
El mes d’octubre és el temps dels rovellons que anava a buscar amb il•lusió, tant si en trobava com si no, és el temps de les olives amb sosa que ell anava a collir per tal que la seua dona, la mama, les preparés com només ella sap, el mes de preparar els panellets, ajudant a guarnir-los fins que li feien mal les seues delicades mans, el mes del seu estimat Tenorio …i el mes que ens va deixar, ja fa sis anys.
T'ESTIMO I T'ENYORO PAPA!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Que bonic, i quants sentiments barrejats.. tristesa però al mateix temps felicitat de tornar a recordar la cara que feia ell, enyorança, estimació, tendresa... tot un niu de sensacions que tens i que segur que ell també comparteix.

Un besito molt gran i una abraçada!!!

Cristina.

eva_yam ha dit...

aquesta si que no me l'esperava! un article parlant del papa!!

quants records !!! quants moments tant especials! jo també els recordo tots!!

aquelles mirades d'admiració!! la mirada de la mama de felicitat mentre li recitava aquest trosset del tenorio!! com deia la mama, el papa era una pallasso!! jejeejej

li encantava reunir-nos a tots i fer aquests recitals ja què tots estàvem pendents d'ell i feiem quatre rialles!!

moments especials que no s'obliden!!!

gràciess per compartir-los amb nosaltres ja què a tu sempre et costa extreure aquests sentiments!! (ets una mica plorona) jejejeje

T'estimo teta!!!!!!!!!!
un petonàssssssssssss ben gran!!

segur que allí on estigui el papa també ens troba a faltar!!!
petonetsss al cel!!

Anònim ha dit...

Jo també el recordo com al meu amic, sogre i segon pare.
En aquestes dates amb el seu "Tenorio", jo també li deia: 'Ja hi som la "torrollada" de cada any. També trobo ha faltar els rovellons petits per fer amanits pel dinar de Nadal i els anys que varem anar a buscar olives a Riba-roja.
El seu patiment per què al fer el "Bingo" de la Social la vespra de Tots Sants no hi faltés un parell de "panellets" i les castanyes torrades.
Mai oblidaré tots aquests bons moments que vaig tenir la sort de compartir amb ell i d'altres.
Un record del "seu gendre".

enric ha dit...

Un escrit precios Teta que porta a la meva ment molts instants inolvidables. I es que no li feia falta massa cosa per posar-se en peu i començar a recitar de "pe a pa" el Tenorio. I és que ho feia be!!!! M'ha fet molta ilusió que em recordessis aquests moments tan especials.
Una abraçada Teta!