La mort ens fa invisibles, però no absents.


Ens ha deixat una gran persona. Montse, et trobarem a faltar i sempre estaràs en el nostre record.

La vida tan sols pot ser entesa mirant enrera, però només pot ser viscuda mirant endavant (C.S. Lewis)

He estat uns dies fora del meu poble i la passada setmana em vaig assabentar per telèfon que el meu germà ha estat un dels “suspesos” en la seva feina a la fàbrica. Al cap de pocs dies, em diuen que la meva cunyada també i poc a poc et van dient noms de familiars i persones conegudes afectades per la famosa “llista”. L’ambient al poble està entristit, enrarit, apesarat, afligit, recelós, envejós, desmoralitzat i desenganyat.

M’ha emocionat l’escrit del meu germà, admiro la seva fermesa i integritat.


“Però és el que hi ha i sabíem que a algú l'hi tocaria. No es tracta de ser conformista, sino realista.”
“Evidentment no ens queda altra que creure amb el que ens diuen”
“Els he vist lluitar, patir i fins i tot plorar per no poder treure més coses positives de les negociacions, però ells s'hi han deixat la pell i els nervis.”
“M'ha tocat i així ho accepto.”
“…però al meu lloc hi aniria un altre company i no vull fer-ho”
“l'empresa ha garantit que tots tornaran a treballar.”

Segons tinc entès, els afectats deixaran de treballar el dia 1 de setembre amb moltes promeses, tant de bo anem veient poc a poc com la gent que ha estat obligada a deixar la seva feina, torna a treballar i el que és més important, que el temps que estiguin aturats aprofitin per fer aquelles coses que sempre diem que ens agradaria fer però que no tenim temps, mantenint les ganes de tirar endavant.