Et trobarem a faltar!


Maria, et vaig conèixer personalment quan vas venir a Flix des de Romania, per les festes de Nadal l’any 2003, mai havia vist una persona tan contenta i satisfeta de poder veure com les seues filles Cristina i Bianca i els seus gendres Dan i Cristian es trobaven tan bé a Flix, amb molts amics que els hem estimat des del primer dia perquè s’han fet estimar.
Recordo especialment el sopar del fi d’any del 2003, el primer que vam celebrar junts, no entenies res del que et deiem, però el teu somriure ho deia tot, la teua mirada i la d’Aurel, el teu marit, eren tot un poema, no calien paraules.
Després vas tornar cap a Romania peró quan va néixer el teu nét, l’Eric, vas tornar per quedar-te aquí, a Flix, amb tots nosaltres, al començament no parlaves massa però sempre tenies el somriure a punt i els dos petons i l’abraçada cada cop que ens véiem.
A poc a poc et vas anar relacionant amb molta gent del poble, sobre tot ajudant a la teva filla Bianca a la Llar dels Jubilats i portant el teu nét Eric a l’escola. Tothom et coneixia i t’apreciava.
Et trobaré a faltar cada matí, entre mig de totes les cares que veig quan entrem a l’escola, buscaré el teu somriure, era especial per a mí.