UNA BONICA HISTÒRIA

El seu nom era Anna i cada any a l’iniciar el curs de 5è els hi deia als seus alumnes que els estimava a tots per igual.
Però enguany hauria de dir una mentida, perquè a la primera fila hi havia mal assegut i amb cara de no entendre res el famós Joan Carles.
La senyoreta Anna havia observat en Joan Carles des de l’any anterior i havia notat que no jugava amb els altres nens, que la seva roba estava molt descuidada i que la seva higiene no era tot el correcta que hauria de ser.
A l’escola on treballava la senyoreta Anna era habitual revisar l’ historial de cada nen a l’inici del curs, però ella per mandra va deixar el del Joan Carles per a l’últim.
Quan ja van estar tots revisats va llegir el d’en Joan Carles ... i es va endur una sorpresa majúscula
La Professora de primer curs va escriure...”En Joan Carles és un nen molt brillant, alegre i treballador amb un somriure encantador. Fa els seus treballs amb gran polidesa i té molt bones maneres... És un plaer tenir-lo a la classe.”
La mestra de segon havia escrit: “En Joan Carles és un excel•lent estudiant i es porta molt bé amb els companys, encara que últimament està força preocupat per la seva mare que té una malaltia incurable i l’ambient de casa segur que deu ser bastant difícil.”
La mestra de tercer havia escrit: ”La mare d’en Joan Carles s’ha mort i ha sigut molt dur per a ell. El seu pare està ensorrat i no mostra gaire interès pel seu fill. El nen intenta fer el que pot però si l'ambient de casa no canvia, amb tota seguretat l'afectarà negativament en el seu desenvolupament acadèmic i personal.
La mestra de quart curs havia escrit:”En Joan Carles està molt endarrerit en relació als seus companys i no te cap interès per l’escola. No té gaires amics i moltes vegades es queda adormit a classe.”
La senyoreta Anna se’n havia adonat del problema i estava enfadada amb ella mateixa i penedida de no haver revisat amb anterioritat els informes. Encara es va sentir pitjor quan els seus alumnes li van portat els petits regals de Nadal embolicats en preciosos paquetets de colors i en Joan Carles es va presentar amb un paquet lleig i embolicat amb paper de diari.
Els nens reien del regal del Joan Carles, però la srta Anna el va obrir amb la mateixa cura i il•lusió que els altres. Dins hi havia una ampolleta de perfum mig buida.
La senyoreta Anna va aturar les burles dels nens i va lloar el flascó a la vegada que es perfumava una mica el coll.
En Joan Carles es va quedar aquell dia al final de classe el temps suficient per dir-li...
“Senyoreta Anna, avui fa la mateixa olor que la meva mare”.
Desprès de què el nen va marxar, l’Anna va plorar una bona estona.
Des d’aquell dia les matemàtiques, la llengua o la geografia van deixar de ser el més important en aquella classe.
El més important varen ser els nens i les nenes, i sobre tot en Joan Carles.
Al finalitzar el cicle, després de tenir l’Anna de tutora els dos cursos, en Joan Carles s’havia transformat i era un dels alumnes més brillants del grup.
Sis anys més tard, en acabar la secundària, en Joan Carles va anar a veure a la senyoreta Anna i entre bromes i records li va dir:
“Gràcies senyoreta Anna per creure en mi, per ensenyar-me, per fer-me sentir important, per estimar-me. ".
Emocionada la senyoreta Anna va contestar:
“T’equivoques... vas ser tu qui em vas ensenyar a mi el més important de la meva professió”.