DE MARE NOMÉS N'HI HA UNA...PER SORT

Per culpa de l'atzar o d'una relliscada, qualsevol dona pot convertir-se en mare. La naturalesa l'ha dotat de "l'instint maternal" amb la finalitat de preservar l'espècie. Si no fos per això, el que ella faria en veure aquesta criatura minúscula, arrugada i cridanera, seria llençar-la a les escombraries. Però gràcies a "l'instint maternal" la mira embadalida, la troba preciosa i es disposa a cuidar-la fins que compleixi almenys 21 anys.


Ser mare és considerar que és molt més noble sonar nassos i rentar bolquers, que acabar els estudis, triomfar en una carrera o mantenir-se prima.

És exercir la vocació sense parar, sempre amb la cantaleta que es rentin les dents, se’n vagin a dormir aviat, treguin bones notes, no fumin, prenguin llet...

És preocupar-se de les vacunes, la neteja de les orelles, els estudis, les paraulotes, els nuvis/xicots i les núvies/xicotes; sense ofendre's quan la fan callar o li tanquen la porta als nassos.

És quedar-se desperta esperant que torni el fill o la filla de la festa i, quan arriba fer-se l'adormida per no fastiguejar.

És tremolar quan el fill/a va amb moto, s'afaita, s'enamora, es presenta a exàmens o li treuen les amígdales.
És plorar quan veu els nens i les nenes contents i contentes i estrènyer les dents i somriure quan els veu patint.


És servir de mainadera, mestra, xofer, cuinera, bugadera, metgessa, policia, confessora i mecànica, sense cobrar cap sou.

És lliurar el seu amor i el seu temps sense esperar que li ho agraeixin. És dir, que "són coses de l'edat" quan l'envien a pastar fang.
Mare és algú que ens estima i ens cuida tots els dies de la seva vida i que plora d'emoció perquè un la recorda una vegada a l'any: el Dia de la Mare.


El pitjor defecte que tenen les mares és que es moren abans que un arribi a retribuir-les part del que han fet.

El deixen a un desvalgut, culpable i irremisiblemente orfe.

Per sort n'hi ha una de sola.

Perquè ningú no aguantaria el dolor de perdre-la dues vegades.

Isabel Allende

4 comentaris:

eva_yam ha dit...

ohhh que maco aquest escrit!!
veient tos aquests patiments això et fa pensar si realment val la pena! jajajajaj
és broma!! suposo que l'instint maternal et va sortint a poc a poc!

però ja ho diuen "deiexes de viure la teva vida per viure pels teus fills"
un petonàssssssssss i a veure si vas posant més cosetes!!

eva_yam ha dit...

ahhhhhhhhhh i m'ho deixava !!
jo en conec un que ho va dir!!

la seva mare li va dir:
- de mare solament n'hi ha una

i el fill li va dir:
- sort d'això!!

jajajajaja és així de real!!
un petonàsssssssssssssss per la meva teta!!
muaaaaaaa

Maria José ha dit...

Gràcies pels teus comentaris, jo també el conec, a certa edat es pot entendre tal i com sona, però crec que quan et vas fent gran (tant si ets mare o no), entens la part final del text i fas una profunda reflexió. D'això es tracta!

KEIFAREM ha dit...

MOlt bo aquest post !
enhorabona