Un missatge que tot pare, mare, avi, àvia, amics i amigues han de llegir recordant que els nens i les nenes estan atents al que fem i al què diem.Carta d’un/a nen/a:
Quan creies que jo no t’estava mirant.......et vaig veure penjar el meu primer dibuix a la nevera i vaig córrer a fer-ne un altre...
Quan creies que jo no t’estava mirant......et vaig veure posar aliment al platet del gat i vaig aprendre que és bo cuidar els animals...
Quan creies que jo no t’estava mirant......vaig veure llàgrimes sortir dels teus ulls i vaig aprendre que algunes vegades les coses fan mal, però que està bé plorar...
Quan creies que jo no t’estava mirant......et vaig veure fer les meves postres preferides i vaig aprendre que les coses petites són les que fan la vida especial....
Quan creies que jo no estava mirant......et vaig sentir donar-me el petó de bona nit i em vaig sentir estimat i protegit...
Quan creies que no t’estava mirant......et vaig veure donar el teu temps i els teus diners per ajudar a gent que no en tenia gens i vaig aprendre que els que tenen han d’ajudar als que no tenen.
Quan creies que no t’estava mirant...et vaig veure cuidar la nostra casa i a nosaltres i vaig aprendre que ens hem de cuidar del que ens ha estat donat.
Quan creies que no t’estava mirant......vaig aprendre de tu les lliçons de la vida que necessitava :...com ser una persona bona i productiva......com dir "molt" amb tan sols un somriure... ...et vaig mirar i vaig voler dir-te...
"GRÀCIES PER TOTES LES COSES QUE VAIG VEURE QUAN CREIES QUE JO NO T’ESTAVA MIRANT".
No ens oblidem...
TOTS NOSALTRES INFLUÏM EN LA VIDA DELS NENS I NENES QUE TENIM AL NOSTRE VOLTANT
Encara que pensem ...que no ens estan mirant...
TOTS NOSALTRES INFLUÏM EN LA VIDA DELS NENS I NENES QUE TENIM AL NOSTRE VOLTANT
Encara que pensem ...que no ens estan mirant...
6 comentaris:
aisssssss que maco!!!
és maquíssim!! com diu Maite, sempre ens sorprens amb alguna coseta per seguir reflexionant!!
Un petonàsssssss ben gran
la teva germaneta!!
ja ho sabia,tenia que sortir per algun lloc el meu nom,pero diem la veritat maite dirie: que .... es sempre ens ha de toca alló que es molt difícil de toca pero, ella sempre lo dit a la llaga,despues dira no mireu lo meu blog? com vols que el miressim,si despres estem una setmana pensant en lo que la senyora M Jose Cervelló ens ha escrit al seu blog com aquell que no vol.Bé moltes gracies per aquest molt bons consells que ens dones graruitament,adeu i no me pegos bronca per les faltes.
En aquesta carta d'un nen/a,
Es poden seguir les frases per part d'un/a mare/pare que hauria d'estar pendent de tot el que fa els seu fill/a.
***.... vaig córrer a fer-ne un altre.... cosa que jo ja intuïa i m'omple de satisfacció.
*** ....és bo cuidar els animals.... per això et vaig deixar al teu costat aquell gos o gat.
*** ...està bé plorar.... sense vergonya, a ell/a li és bo veure com passa i no amagar-se per fer-los més forts i sensibles.
*** ....fan la vida especial.... i els ajudem a recordar per sempre, ja que per la boca resten molts records que no s'obliden mai.
*** .... em vaig sentir estimat i protegit...... aquesta és, sens dubte la finalitat i pobres són els pares i mares que permeten que els seus fills no dormin amb aquesta sensació del petó i l'abraçada a diari fins que són ben grans.
**** .....ajudar als que no tenen..... aquesta i d'altres bones accions els han de veure i és, sens dubte, un motiu molt important per què el fill/a creixi veien que és un motiu de satisfacció ajudar als més dèbils.
****..... cuidar la casa..... molt important fer-ho amb totes les forces per fer-li entendre que el dia que sigui gran no sigui la seva casa com una "cova".
Ells ens miren, però nosaltres hem de saber que ho estan fent, tots els petits i grans detalls han de fer que sense parlar ni cridar massa, serveixen per a què la seva formació sigui el més profitosa per al dia de demà.
Un pare.
Moltes gràcies Eva i Maite pels vostres comentaris i també al pare que ha continuat les frases, es nota que sempre has estat i seguiràs estant pendent dels petits detalls de la vida del teu fill, la qual cosa t’agrairà en un futur, en pots estar ben segur! M’ha agradat especialment la frase: “pobres són els pares i mares que permeten que els seus fills no dormin amb aquesta sensació del petó i l'abraçada a diari fins que són ben grans”.
Gràcies a tots i totes!
Si, un cop més ens toca reflexionar amb el teu escrit. Els nens estan sempre pendents de les nostres accions i com molt be ha afegit el pare, a nosaltres ens toca estar pendents d'ells.
És tant bonic.........que a estones m'ha deixat sense respiració. És tant bonic veure com un fill aprèn de tu i ho aplica a la seva vida. És tant bonic veure que els valors que tu inculques a vegades sense adonar-te'n no s'han perdut. És tant bonic estimar un fill.......... Tant de bo Mar es deixi estimar com ara fins a la fi.
"Mama, saps que t'estimo molt?"... És el millor premi que m'han concedit mai.
Dolors de Candi
Publica un comentari a l'entrada