Bloc de Maria José

CUAL GRITAN ESTOS MALDITOS...

2011-11-01T18:32:00.005+03:00

"Cuál gritan esos malditos!
¡Pero mal rayo me parta
si, en concluyendo la carta,
no pagan caros sus gritos"

No hi havia any que no recités aquests versos del ”Juan Tenorio”, quan fa molts anys feien sempre per Tots Sants aquesta obra per la tele, no se la podia perdre i l’anava recitant al mateix temps que els actors, jo crec que se la sabia tota de memòria i nosaltres, la seva estimada família rèiem i rèiem i li dèiem: ja hi tornem a ser!, no se li oblida mai!

"Por donde quiera que fui,
la razón atropellé
la virtud escarnecí,
a la justicia burlé
y a las mujeres vendí.
Yo a las cabañas bajé,
yo a los palacios subí,
yo los claustros escalé
y en todas partes dejé
memoria amarga de mí"

L’he tornat a sentir per la tele i com cada any, sobre tot des de que no li sento a ell, m’ha fet un pessigolleig el cor i se m’ha posat un nus a la gola.

"Aquí está don Juan Tenorio
para quien quiera algo de él."

I després feia una cara especial, es girava cap a la mama i li recitava:

"Ah! ¿No es verdad, ángel de amor,
que en esta apartada orilla
más pura la luna brilla
y se respira mejor?
Esta aura que vaga, llena
de los sencillos olores
de las campesinas flores
que brota esa orilla amena:
esa agua limpia y serena
que atraviesa sin temor
la barca del pescador
que espera cantando el día,
¿no es cierto, paloma mía,
que estás respirando amor?"

Quina imatge més bonica i tendra que tinc en el meu record!
El mes d’octubre és el temps dels rovellons que anava a buscar amb il•lusió, tant si en trobava com si no, és el temps de les olives amb sosa que ell anava a collir per tal que la seua dona, la mama, les preparés com només ella sap, el mes de preparar els panellets, ajudant a guarnir-los fins que li feien mal les seues delicades mans, el mes del seu estimat Tenorio …i el mes que ens va deixar, ja fa sis anys.
T'ESTIMO I T'ENYORO PAPA!

PER MOLTS ANYS

2011-08-05T10:26:00.002+03:00

Avui dia 5 d'agost fa uns quants anys que va nèixer la petita de casa nostra, la Eva. PER MOLTS ANYS!!!

UNA BONICA HISTÒRIA

2011-07-25T16:42:00.003+03:00

El seu nom era Anna i cada any a l’iniciar el curs de 5è els hi deia als seus alumnes que els estimava a tots per igual.
Però enguany hauria de dir una mentida, perquè a la primera fila hi havia mal assegut i amb cara de no entendre res el famós Joan Carles.
La senyoreta Anna havia observat en Joan Carles des de l’any anterior i havia notat que no jugava amb els altres nens, que la seva roba estava molt descuidada i que la seva higiene no era tot el correcta que hauria de ser.
A l’escola on treballava la senyoreta Anna era habitual revisar l’ historial de cada nen a l’inici del curs, però ella per mandra va deixar el del Joan Carles per a l’últim.
Quan ja van estar tots revisats va llegir el d’en Joan Carles ... i es va endur una sorpresa majúscula
La Professora de primer curs va escriure...”En Joan Carles és un nen molt brillant, alegre i treballador amb un somriure encantador. Fa els seus treballs amb gran polidesa i té molt bones maneres... És un plaer tenir-lo a la classe.”
La mestra de segon havia escrit: “En Joan Carles és un excel•lent estudiant i es porta molt bé amb els companys, encara que últimament està força preocupat per la seva mare que té una malaltia incurable i l’ambient de casa segur que deu ser bastant difícil.”
La mestra de tercer havia escrit: ”La mare d’en Joan Carles s’ha mort i ha sigut molt dur per a ell. El seu pare està ensorrat i no mostra gaire interès pel seu fill. El nen intenta fer el que pot però si l'ambient de casa no canvia, amb tota seguretat l'afectarà negativament en el seu desenvolupament acadèmic i personal.
La mestra de quart curs havia escrit:”En Joan Carles està molt endarrerit en relació als seus companys i no te cap interès per l’escola. No té gaires amics i moltes vegades es queda adormit a classe.”
La senyoreta Anna se’n havia adonat del problema i estava enfadada amb ella mateixa i penedida de no haver revisat amb anterioritat els informes. Encara es va sentir pitjor quan els seus alumnes li van portat els petits regals de Nadal embolicats en preciosos paquetets de colors i en Joan Carles es va presentar amb un paquet lleig i embolicat amb paper de diari.
Els nens reien del regal del Joan Carles, però la srta Anna el va obrir amb la mateixa cura i il•lusió que els altres. Dins hi havia una ampolleta de perfum mig buida.
La senyoreta Anna va aturar les burles dels nens i va lloar el flascó a la vegada que es perfumava una mica el coll.
En Joan Carles es va quedar aquell dia al final de classe el temps suficient per dir-li...
“Senyoreta Anna, avui fa la mateixa olor que la meva mare”.
Desprès de què el nen va marxar, l’Anna va plorar una bona estona.
Des d’aquell dia les matemàtiques, la llengua o la geografia van deixar de ser el més important en aquella classe.
El més important varen ser els nens i les nenes, i sobre tot en Joan Carles.
Al finalitzar el cicle, després de tenir l’Anna de tutora els dos cursos, en Joan Carles s’havia transformat i era un dels alumnes més brillants del grup.
Sis anys més tard, en acabar la secundària, en Joan Carles va anar a veure a la senyoreta Anna i entre bromes i records li va dir:
“Gràcies senyoreta Anna per creure en mi, per ensenyar-me, per fer-me sentir important, per estimar-me. ".
Emocionada la senyoreta Anna va contestar:
“T’equivoques... vas ser tu qui em vas ensenyar a mi el més important de la meva professió”.

35 anys junts (1976-2011)

2011-07-24T18:17:00.008+03:00

Demà és el dia de Sant Jaume i és una data que sempre m'ha agradat recordar.
Tal dia com avui de fa 35 anys vaig ser una de les "damisel·les" de les Festes del Barri i entre tots els possibles acompanyants per anar fins l'escenari, em va tocar el que menys coneixia i el presentador va dir que semblàvem una parella de nuvis!.
Bé, des d'aquell dia que anem agafats del braç, quina cara d'antics i jovenets al mateix temps que fem, però ja se sap els anys passen i el temps no perdona.

ÉS L’HORA DE SER FELIÇ!

2011-07-21T19:24:00.002+03:00

El dia 11 de juliol vam celebrar el nostre 30è aniversari de noces i vam anar a passar el cap de setmana a l’Hotel Can Boix de Peramola, un lloc on l’entorn natural ha creat un paisatge únic, en plena natura en mig de les serres pirinenques a la comarca de l’Alt Urgell. Ha estat una experiència fantàstica, l’hotel, les instal•lacions, el personal, la cuina, l’atenció… tot perfecte! I com a “fi de festa” la sorpresa de la ampolla de “champagne” en arribar a la nit a l’habitació!
Gràcies a Marc i Cristina!!!

EL POMER

2011-05-15T23:25:00.002+03:00

Fa molt temps existia un enorme pomer. Un nen petit l’ estimava molt i tots els dies jugava al voltant d'ell. Grimpava a l'arbre i el li donava ombra. Estimava a l'arbre i l'arbre estimava al nen.

Va passar el temps i el nen petit va créixer i mai més va tornar a jugar al voltant de l'enorme arbre.

Un dia el noi va tornar a l'arbre i va sentir que l'arbre li deia trist:
"Véns a jugar amb mi?" però el noi va contestar "Ja no sóc el nen d'abans que jugava al voltant d'enormes arbres. El que ara vull són joguines i necessito diners per comprar-les".
"Ho sento, va dir l'arbre, però no tinc diners... Et suggereixo que prenguis totes les meves pomes i les venguis. D'aquesta manera tu obtindràs els diners per a les teves joguines".
El noi es va sentir molt feliç.
Va prendre totes les pomes i va obtenir els diners i l'arbre va tornar a ser feliç.

Però el noi mai va tornar després d'obtenir els diners i l'arbre va tornar a estar trist.

Un temps després, el noi va tornar i l'arbre es va mostrar feliç i li va preguntar:
"Véns a jugar amb mi?" "No tinc temps per jugar, he de treballar per a la meva família. Necessito una casa per compartir amb la meva esposa i fills.
Pots ajudar-me?"... " Ho sento, però no tinc una casa, però...tu pots tallar les meves branques i construir la teua casa".
El jove va tallar totes les branques de l'arbre i això va fer feliç novament a l'arbre, però el jove mai més va tornar des d'aquesta vegada i l'arbre va tornar a estar trist i solitari.

Cert dia d'un càlid estiu, l'home va tornar i l'arbre estava encantat. "Véns a jugar amb mi? li va preguntar l'arbre. L'home va contestar "Estic trist i tornant-me vell. Vull un vaixell per navegar i descansar. Pots donar-me’n un?". L'arbre va contestar: "Usa el meu tronc perquè puguis construir-lo i així puguis navegar i ser feliç". L'home va tallar el tronc i va construir el seu vaixell. Després se’n va anar a navegar per un llarg temps.

Finalment va tornar després de molts anys i l'arbre li va dir: "Ho sento molt, però ja no tinc res que donar-te ni tan sols pomes". L'home va replicar "No tinc dents per mossegar, ni força per escalar... Ara per ara ja sóc vell".
Llavors l'arbre amb llàgrimes en els seus ulls li va dir, "Realment no puc donar-te res.... l'única cosa que em queda són les meves arrels mortes". I l'home va contestar: "Jo no necessito molt ara, solament un lloc per descansar.
Estic tan cansat després de tants anys". "Bé, les velles arrels d'un arbre, són el millor lloc per recolzar-se i descansar. Vine, asseu-te amb mi i descansa".

L'home es va asseure al costat de l'arbre i aquest feliç i content va somriure amb llàgrimes.

Aquesta pot ser la història de cadascun de nosaltres. L'arbre són els nostres pares. Quan som nens, els estimem i juguem amb el pare i la mare...

Quan creixem els deixem .....només tornem a ells quan els necessitem o tenim problemes... No importa el que sigui, ells sempre estan allí per donar-nos tot el que puguin i fer-nos feliços. Tu pots pensar que el noi és cruel amb l'arbre, però és així com nosaltres tractem als nostres pares...

VALOREM ALS NOSTRES PARES MENTRE ELS TINGUEM AL NOSTRE COSTAT I SI JA NO HI SÓN, QUE LA FLAMA DEL SEU AMOR VISQUI PER SEMPRE EN EL TEU COR I EL SEU RECORD ET DONI FORÇA QUAN ESTÀS CANSAT...

ÀNIMS PER TOTS ELS MESTRES QUE ENS ESTIMEM MOLT EL NOSTRE OFICI!

2010-12-19T18:47:00.007+03:00

És un diari d'una mestra anònima... llegiu sense mandra: és llarg però val la pena.

Un dia qualsevol en una aula de 25 alumnes de 3 o 4 anys.

Entren en "semi fila" perquè es despisten, es deixen anar, alguns se’n tornen cap a la porta perquè no volen entrar, ..., els acaricies, intentes calmar-los i estires d'ells fins l'aula.

"Que “monos”, que guapets que són, petites personetes aprenent a descobrir el món".

Trec la majoria de les jaquetes perquè ells sols no són capaços, per als seus pares, que només en tenen un a casa, és més ràpid treure-li que ensenyar-li a que ho faci sol, i a sobre de la jaqueta porten embolicada una gran bufanda, gorra i guants que cal guardar a les butxaques o a les motxilles de cada un amb cura no fos cas que es perdin i la mare t'ho recrimini durant tota la setmana. Perquè encara que en la reunió de principi de curs es diu ben clar que totes les peces de vestir han d'anar amb nom ... Per a què?, Ja s'encarregarà la mestra de recordar de quin nen és cada cosa, total ..., només són 25 nens x 2 guants + 25 bufandes + 25 bossetes de l'esmorzar + 25 gorres ..., quan comences a associar "els de Piolín són els de Marta", "Hello Kity de Maria "...., arriba el canvi de temps i. .., torna a començar.

Bossetes amb l'esmorzar per terra, uns asseguts al seu lloc, altres corrent per l'aula. Es posa ordre aixecant la veu i picant de mans. Les 9.20, per fi s'han assegut tots, moment de calma, fem assemblea, repeteixo més de 20 vegades que per parlar cal aixecar la mà, cal respectar el torn, uns escolten, altres estan en el seu món i altres, després del gran bol de cereals d'esmorzar que els han posat a casa senten la crida de la selva.

A la meitat de l'assemblea 4 nens s'aixequen perquè volen fer "caca". Segons van acabant cal ajudar-los a netejar-se el culet, que no en saben (Una altra cosa que seria molt més fàcil d'aprendre a casa però...els seus ocupadíssims pares no han tingut temps) i s'omplen roba, mans, bany i a un altre company si s’apropa massa.

Per fi has aconseguit que escoltin "que monos", com van aprenent ,..., cantem cançons, expliquen les seves aventures, veiem un llibre sorprenent que ha portat Pau de casa amb imatges precioses del tema que estem treballant ...

Comencem el treball per racons, es viu un moment de calma, juguen, experimenten, aprenen, comparteixen ,..., els mires i penses ... "Estan feliços, per a menjar-se'ls" ... i al moment "et penedeixes de no haver-te menjat a algú!", s'aixequen, li prenen el material a un altre company, crit, agressió, plors, ... nen a la cadira de pensar. Així un darrere l'altre, plor, ... netejo mocs, netejo mocs.
Per recollir el material jo ho demano, jo ho torno a demanar, jo toco el xiulet, jo toco el tambor i dono cops i acabo cridant: a recollir!, a ordenar cada cosa al seu lloc!, al mateix temps que vaig agafant coses del terra i uns quants m’ imiten mentre altres miren estranyats, que deuen pensar!... "Recollir", si això a casa sempre ho fan els meus pares, perquè ho he de fer a l'escola? "
Hora del lavabo, per grups es renten les mans i van al bany. Repartiment de sabó, repartiment de tovalloles, repartiment de paper higiènic, alguns són super autònoms, es nota que ho fan sovint, altres ... un empenyerà perquè anava el primer, un posa el ditet a l'aixeta, aigua per tot arreu, pipí fora, ...

Esmorzars: obre'm el suc, se m'ha vessat el suc, un iogurt obert a terra, galetes trepitjades, jo no vull pa, a mi això no m'agrada, a casa mai ho menjo, la mare ha dit que a veure si a l'escola aprenc a menjar-ho, però a mi no m'agrada, plors, me’n vull anar amb la meva mare, senyoreta pela’m la pera que la meva mare no ha tingut temps ("total, ja ho farà la mestra que només té 24 nens més a l'aula ") i netejo mocs...

I ara, “fulanito” ha vomitat ....

Què faig?, Deixo sols els 24 nens i nenes mentre vaig a buscar serradures i a canviar-li la roba i a cridar els pares del que està malalt ... Socors!!
Recollim i 15 minuts per tornar a posar les jaquetes. Pati i mares/pares i avis/àvies a la tanca vigilant que els seus fills/es no els passi res, perquè els mestres, per a què estem?

Mocs, pipi, “fulanito” m'ha pegat, “menganito” no et pugis a l'arbre, “periquito” no mosseguis, les pedres no es xuclen, la sorra no es menja, netejo mocs, netejo mocs ...

El petit Lluis s'acosta i et diu "Senyoreta, et puc dir una cosa?, Ets molt maca" "Per menjar-se'l!"

Volta a la classe, pengem jaquetes als penjadors, netejo cares amb tovalloletes, mans amb aigua i sabó, i tornada a la tasca: no es pinta en el full del company, els papers a la paperera...

Hora de la sortida: la família amuntegada a la porta perquè el seu fill/a surti el primer, em demanen explicacions de per què s’ha tret la crosta del front, un altre diu que s'ha raspat el dit amb el terra, un altre que no s'ha pres el suc, una altra mare preocupada perquè el nen ha begut poca aigua, i una altra perquè el seu nen ha sortit de classe amb mocs, una bufanda que no apareix, un guant perdut des de la setmana passada, una ampolla d'aigua que no és seva, ... I el nom?, tenia posat el nom? ...

Arribo a casa, la boca seca perquè no he pensat o millor dit no he tingut temps de beure aigua, i una veïna tafanera, que em diu, ehhh ja fins demà !..., que poc treballeu els mestres !!!...

És clar, perquè la preparació de la classe i el material del dia següent m'ho ha buscat i elaborat ella o el seu marit.
I quan sempre sents el mateix en relació al nostre treball, del bé que es viu, de les vacances, de la sort que tenim de poder estar criant els seus fills quan ells estan despreocupats dels seus fills, penses: i atès que les universitats accepten matrícules de nous alumnes, tan absurda és la gent per no estudiar i tractar d'aconseguir el treball dels seus somnis, on sense fer res et paguen i sempre estàs de vacances?

Així amb 67 no, amb 80 podríem jubilar i tan frescos.

Encara sort que sempre hi ha un "petit Lluis" que sembla que endevina el moment en què necessites escoltar unes paraules d'ànim.

QUE GUAPA ESTÀS AVUI SENYORETA!, T'ESTIMO MOLT!!!

No existeix el Nadal ideal, solament el Nadal que decideixis crear a reflex dels teus valors, desitjos i tradicions.

2010-12-12T18:55:00.002+03:00

M'ha agradat!

2010-12-12T18:51:00.000+03:00

MIG SEGLE!

2010-11-05T09:53:00.001+03:00

En mig segle he après... Que la millor escola del món està als peus d'una persona gran.
En mig segle he après... Que ser amable és més important que tenir raó.
En mig segle he après... Que sota la dura closca amb què es cobreix cadascú, hi ha una persona que vol ser acceptada i apreciada.
En mig segle he après... Que ignorar els fets no els fa canviar.
En mig segle he après... Que quan allotges amargor, la felicitat atraca en un altre port.
En mig segle he après... Que amor, i no temps, és el que cura les ferides.
En mig segle he après... Que les nostres paraules han de ser dolces i tendres, per si algun dia ens les haguéssim de menjar.
En mig segle he après... Que un somriure és una forma molt barata de millorar la nostra aparença.
En mig segle he après... Que és millor donar consells sol en dues ocasions: Quan t'ho demanen o en cas de perill de vida.
En mig segle he après... Que la vida és dura, però que jo puc ser-ho encara més.
En mig segle he après... Que tot el món vol ser al cim de la muntanya, quan tota la felicitat es troba en la pujada.
En mig segle he après... Que són aquestes petites coses de cada dia el que fan que la vida es converteixi en una cosa tan espectacular.
En mig segle he après... Que tots necessitem tenir amics per realitzar bogeries fins i tot en les situacions mes serioses de la nostra vida.
La felicitat és com una papallona que sempre se'ns escapa, però si ens asseiem i romanem quiets es posarà en nosaltres.

UNA PREGUNTA AL DALAI LAMA

2010-08-15T16:53:00.002+03:00

Que li sorprèn més de la humanitat?
I ell va respondre . . .
Els homes . . .
Perquè perden la salut per a guanyar diners, després perden els diners per a recuperar la salut.
I per pensar ansiosament en el futur no gaudeixen el present, pel que no viuen ni el present ni el futur.
I viuen com si no haguessin de morir mai . . . I moren com si mai haguessin viscut.

PER A TOTES LES PERSONES AMB SENSIBILITAT DISPOSADES A REFLEXIONAR SOBRE ELLES MATEIXES.

2010-06-16T17:53:00.001+03:00

Hi ha un dia en què les coses deixen de ser com han estat fins ara.
Et preguntes on han quedat aquells somnis de joventut i t’adones que el temps comença a passar massa depressa.
Que la teva vida ha entrat en una certa monotonia i vols trobar noves il•lusions.
Ara és un bon moment per tornar a néixer! Un bon moment per a la definitiva revolució interior.
De redescobrir els nous temps, els temps de les persones.
De recordar que les coses importants continuen passant per un forat molt petit.
De no oblidar que la terra és meravellosa.
De no oblidar que la terra és gran, prou gran perquè hi capiguem tots.
D’il•lusionar-nos i aprendre de les nostres diferències.
De trobar la bellesa en una piga.
De notar l’aire a la cara.
De tornar a fer volar l’estel dels nostres somnis.
De fer ara la col•lecció d’elefants que mai vas començar.
De córrer fins atrapar la línia de l’horitzó.
De tornar a ser petits per jugar amb coses petites. I de saber escoltar en els ulls dels més grans.
D’entrar de nou al llit saltant d’alegria.
De l’alegria de viure.
De guanyar temps per a les coses que realment ens importen. I tornar a omplir el carro de noves il•lusions.
Per a tot això jo tinc la resposta:
PENSA, REFLEXIONA...ESTIMA!

Pep Valls. Igualada 2010

UNA HISTÒRIA AMB MISSATGE

2010-05-20T16:57:00.003+03:00

Un home agafava cada dia l'autobús per anar al treball
Una parada després, una velleta pujava a l'autobús i s'asseia al costat de la finestra. La velleta obria una bossa i durant tot el trajecte, anava llençant alguna cosa per la finestra,
Sempre feia el mateix i un dia, intrigat, l'home li va preguntar que era el que llençava per la finestra.
- Són llavors! - li va dir la velleta –
- Llavors? Llavors de què?
- De flors. És que miro enfora i és tot tan buit...
- M'agradaria poder viatjar veient flors durant tot el camí. Veritat que seria bonic?
- Però les llavors cauen a sobre de l'asfalt, les aixafen els cotxes, se les mengen els ocells...
- Creu que les seves llavors germinaran al costat del camí?
- Segur que sí. Encara que algunes se'n perdin, alguna acabarà a la cuneta i, amb el temps, brotarà.
- Però...Tardaran en créixer, necessiten aigua...
- Jo faig el que puc fer. Ja vindran els dies de pluja!
- La velleta va seguir amb el seu treball...
- I l'home va baixar de l'autobús per anar a treballar, pensant que aquella dona havia perdut una mica el cap .
- Uns mesos després...anant al treball, l'home, en mirar per la finestra va veure tot el camí ple de flors... Tot el que veia era un colorit i florit paisatge!
Va recordar la velleta, però feia dies que no l'havia vist.
Va preguntar al conductor :
- La velleta de les llavors?
- Doncs, ja fa un mes que va morir.
L'home va tornar al seu seient i va continuar mirant el paisatge.
- Les flors han brotat, es va dir, però de què li ha servit la seva feina? No ha pogut veure la seva obra.
De sobte, va sentir el riure d'un nen petit. Una nena assenyalava entusiasmada les flors...
- Mira, pare! Mira quantes flors!
Veritat que no fa falta explicar molt el sentit d'aquesta història?
La velleta de la nostra història havia fet el seu treball, i va deixar la seva herència a tots els que la poguessin rebre, a tots els que poguessin contemplar-la i ser més feliços.
Diuen que aquell home, des d'aquell dia, fa el viatge de casa al treball amb una bossa de llavors que...
Aquesta història, està dedicada a tots aquells mestres, educadors, professionals de l'ensenyament, que, avui, més que mai, no poden veure com creixen les llavors plantades, les esperances sembrades al cor dels alumnes que omplen les seves classes.

I com els pares són, o haurien de ser, també educadors, també està
dedicada a ells.

Perquè... Educar és ensenyar camins.

De mare només n'hi ha una...per sort.

2010-05-02T15:05:00.001+03:00

Per culpa de l'atzar o d'una relliscada, qualsevol dona pot convertir-se en mare. La naturalesa l'ha dotat de "l'instint maternal" amb la finalitat de preservar l'espècie. Si no fos per això, el que ella faria en veure aquesta criatura minúscula, arrugada i cridanera, seria llençar-la a les escombraries. Però gràcies a "l'instint maternal" la mira embadalida, la troba preciosa i es disposa a cuidar-la fins que compleixi almenys 21 anys.

Ser mare és considerar que és molt més noble sonar nassos i rentar bolquers, que acabar els estudis, triomfar en una carrera o mantenir-se prima.

És exercir la vocació sense parar, sempre amb la cantaleta que es rentin les dents, se’n vagin a dormir aviat, treguin bones notes, no fumin, prenguin llet...

És preocupar-se de les vacunes, la neteja de les orelles, els estudis, les paraulotes, els nuvis/xicots i les núvies/xicotes; sense ofendre's quan la fan callar o li tanquen la porta als nassos.

És quedar-se desperta esperant que torni el fill o la filla de la festa i, quan arriba fer-se l'adormida per no fastiguejar.

És tremolar quan el fill/a va amb moto, s'afaita, s'enamora, es presenta a exàmens o li treuen les amígdales.
És plorar quan veu els nens i les nenes contents i contentes i estrènyer les dents i somriure quan els veu patint.

És servir de mainadera, mestra, xofer, cuinera, bugadera, metgessa, policia, confessora i mecànica, sense cobrar cap sou.

És lliurar el seu amor i el seu temps sense esperar que li ho agraeixin. És dir, que "són coses de l'edat" quan l'envien a pastar fang.
Mare és algú que ens estima i ens cuida tots els dies de la seva vida i que plora d'emoció perquè un la recorda una vegada a l'any: el Dia de la Mare.

El pitjor defecte que tenen les mares és que es moren abans que un arribi a retribuir-les part del que han fet.

El deixen a un desvalgut, culpable i irremisiblemente orfe.

Per sort n'hi ha una de sola.

Perquè ningú no aguantaria el dolor de perdre-la dues vegades.

Isabel Allende

UNA MIGDIADA DE DOTZE ANYS

2010-04-17T18:15:00.003+03:00

Article d'opinió de Carles Capdevila.
Publicat al Diari Avui. 25 d'octubre de 2009.

Educar deu ser una cosa semblant a espavilar els marrecs i frenar els adolescents. Just al contrari del que fem: no és estrany veure nanos de quatre anys amb cotxet i xumet parlant pel mòbil, ni tampoc ho és veure’n de catorze sense hora de tornar a casa.
N’hem dit sobreprotecció, però és la desprotecció més absoluta: el nen arriba a l’insti sense haver anat a comprar una trista barra de pa, just quan un amic ja s’ha passat a la coca.
Sorprèn que hi hagi tanta literatura mèdica i psicopedagògica per afrontar l’embaràs, el part i el primer any de vida, i es faci un buit fins als llibres de socors per a pares d’adolescents de títols suggerents com El meu fill em pega o El meu fill es droga. Els nens d’entre dos i dotze anys no tenen qui els escrigui.
Des que abandonen el bolquer (ja era hora!) fins que arriben les compreses (i que durin), des que els desenganxes del xumet fins que t’ensumes que s’han enganxat al tabac, els pares fem una cosa fantàstica: descansem. Reposem forces de l’estrès d’haver-los parit i ensenyat a caminar i ens en desentenem fins que tocarà anar-los a buscar de matinada a la disco. Ara que per fi tornem a poder dormir, i fins que la por a l’accident de moto ens torni a desvetllar, fem una migdiada educativa de deu o dotze anys.
Algú s’esgarrifarà pensant que aquest període és precisament el moment clau per educar-los. Tranquil, que per alguna cosa els portem a l’escola. I si arriben immadurs a primer d’ESO que ningú no pateixi, allà els esperen els col•legues de batxillerat que ens els sobreespavilaran en un curs i mig, màxim dos. Al model de pares que sobreprotegeix els petits i abandona els adolescents ningú no els podrà acusar d’haver fracassat educant els seus fills. No ho han ni intentat.

8 DE MARÇ. DIA DE LA DONA TREBALLADORA

2010-03-06T22:44:00.003+03:00

“El dia que l’home es va apoderar del llenguatge, es va apoderar del llenguatge i de la vida.
Al fer-ho ens va silenciar…Jo diria que la gran revolució d’aquest segle és que les dones recuperin la veu. “
Marcela Serrano (1951- ). Novel·lista xilena, autora del llibre ” Nosaltres que ens estimem tant”

Museu virtual de l'escola

2010-02-27T17:56:00.006+03:00

Uploaded on SlideServe by guest443 | Upload your own presentation

Et trobarem a faltar!

2010-01-03T13:41:00.001+03:00

Maria, et vaig conèixer personalment quan vas venir a Flix des de Romania, per les festes de Nadal l’any 2003, mai havia vist una persona tan contenta i satisfeta de poder veure com les seues filles Cristina i Bianca i els seus gendres Dan i Cristian es trobaven tan bé a Flix, amb molts amics que els hem estimat des del primer dia perquè s’han fet estimar.
Recordo especialment el sopar del fi d’any del 2003, el primer que vam celebrar junts, no entenies res del que et deiem, però el teu somriure ho deia tot, la teua mirada i la d’Aurel, el teu marit, eren tot un poema, no calien paraules.
Després vas tornar cap a Romania peró quan va néixer el teu nét, l’Eric, vas tornar per quedar-te aquí, a Flix, amb tots nosaltres, al començament no parlaves massa però sempre tenies el somriure a punt i els dos petons i l’abraçada cada cop que ens véiem.
A poc a poc et vas anar relacionant amb molta gent del poble, sobre tot ajudant a la teva filla Bianca a la Llar dels Jubilats i portant el teu nét Eric a l’escola. Tothom et coneixia i t’apreciava.
Et trobaré a faltar cada matí, entre mig de totes les cares que veig quan entrem a l’escola, buscaré el teu somriure, era especial per a mí.

INTERESSANT PERÒ PREOCUPANT !

2009-10-15T15:20:00.002+03:00

“En el món actual s’està invertint cinc vegades més en medicaments per a la virilitat masculina i silicona per a les dones que en guarir l’Alzheimer. En qüestió d’uns quants anys tindrem velles amb grans mamelles i vells amb penis ben durs, però cap d’ells recordaran per a què serveixen”.
Dr. Drauzio Varella (oncóleg brasiler i Nobel de literatura)

Per molts anys!

2009-09-10T17:34:00.003+03:00

"De vegades la teua alegria és la font del teu somriure, però de vegades el teu somriure pot ser la font de la teua alegria"
THICH NHAT HANH
Vas escollir un gran dia per venir a aquest món, espero que demà passis un feliç dia amb la teua família i sobre tot amb els teus fills, ja que fa molts dies que no els tens amb tu (gairebé un mes, no?)

La mort ens fa invisibles, però no absents.

2009-08-26T10:37:00.001+03:00

Ens ha deixat una gran persona. Montse, et trobarem a faltar i sempre estaràs en el nostre record.

La vida tan sols pot ser entesa mirant enrera, però només pot ser viscuda mirant endavant (C.S. Lewis)

2009-08-25T14:36:00.001+03:00

He estat uns dies fora del meu poble i la passada setmana em vaig assabentar per telèfon que el meu germà ha estat un dels “suspesos” en la seva feina a la fàbrica. Al cap de pocs dies, em diuen que la meva cunyada també i poc a poc et van dient noms de familiars i persones conegudes afectades per la famosa “llista”. L’ambient al poble està entristit, enrarit, apesarat, afligit, recelós, envejós, desmoralitzat i desenganyat.

M’ha emocionat l’escrit del meu germà, admiro la seva fermesa i integritat.

“Però és el que hi ha i sabíem que a algú l'hi tocaria. No es tracta de ser conformista, sino realista.”
“Evidentment no ens queda altra que creure amb el que ens diuen”
“Els he vist lluitar, patir i fins i tot plorar per no poder treure més coses positives de les negociacions, però ells s'hi han deixat la pell i els nervis.”
“M'ha tocat i així ho accepto.”
“…però al meu lloc hi aniria un altre company i no vull fer-ho”
“l'empresa ha garantit que tots tornaran a treballar.”

Segons tinc entès, els afectats deixaran de treballar el dia 1 de setembre amb moltes promeses, tant de bo anem veient poc a poc com la gent que ha estat obligada a deixar la seva feina, torna a treballar i el que és més important, que el temps que estiguin aturats aprofitin per fer aquelles coses que sempre diem que ens agradaria fer però que no tenim temps, mantenint les ganes de tirar endavant.

Gràcies !

2009-07-29T09:59:00.001+03:00

Aventures d'una parella a Flix

2009-07-21T13:25:00.003+03:00

Primera part: Flix, hotel amb encant
Segona part: Dedicat als amics i amigues de Flix

Escolta i aprèn d'un cop

2009-07-18T19:11:00.001+03:00

DECÀLEG PER FORMAR UN DELINQÜENT

2009-06-12T16:37:00.005+03:00

A Granada hi ha un jutge que s’ha fet molt popular per les seves sentències creatives, educadores i orientadores. Es diu Emilio Calatayud.

Ha publicat un llibre: "Reflexions d’un jutge de menors" en què insereix un

"Decàleg per formar un delinqüent".
Diu així:
1: Comenci des de la infància donant al seu fill tot el que demani. Així creixerà convençut que el món sencer li pertany.
2: No es preocupi per la seva educació ètica o espiritual. Esperi que arribi a la majoria d’edat perquè pugui decidir lliurement.
3: Quan digui paraulotes, rigui-li les gràcies. Això l’animarà a fer coses més gracioses.
4: No el renyi ni li digui que està malament quelcom del que fa. Podria crear complexos de culpabilitat.
5: Recolliu tot el que ell deixa escampat: llibres, sabates, roba, joguines. Així s’acostuma a carregar la responsabilitat sobre els altres.
6: Deixi-li llegir tot el que caigui a les seves mans. Cuidi que els seus plats, coberts i gots estiguin esterilitzats, però no que la seva ment s’ompli d’escombraries.
7: Discuteixi sovint amb el seu cònjuge en presència del nen, així a ell no li farà massa mal el dia en que la família, potser per la seva pròpia conducta, quedi destrossada per sempre.

8:-Doni-li tots els diners que vulgui gastar. No arribés a sospitar que per disposar de diners és necessari treballar.
9: Satisfaci tots els seus desitjos, apetits, comoditats i plaers. El sacrifici i l’austeritat li podrien produir frustracions.
10: Posi’s de la seva part en qualsevol conflicte que tingui amb els seus professors i veïns. Pensi que tots ells tenen prejudicis contra el seu fill i que de veritat el que volen fer és fastiguejar.

"I quan el seu fill sigui ja un delinqüent, proclami que mai va poder fer res per ell".

Video de TV3

2009-06-08T16:44:00.001+03:00

Flix, un poble en crisi
En parlem amb l'alcalde de Flix, Pere Muñoz; amb veïns d'aquest municipi, i també amb treballadors de l'empresa ERCROS, afectats per un ERE molt important que afecta no només els llocs de treball, sinó a la resta del poble, molt lligat en totes les seves activitats a aquesta indústria química centenària.

Bloc de Jaume

2009-06-04T17:41:00.001+03:00

No perdem el nord
Al seu article acaba dient: "Flix és l’únic poble que conec per on l’Ebre hi passa dos vegades, prenem exemple perquè això és un privilegi".
Val la pena llegir-ho, de veritat!

COPA, LLIGA I CHAMPIONS!!!

2009-05-28T09:00:00.000+03:00

2009-05-27T13:21:00.000+03:00

La carta de Marta, una noia de Flix, als Matins de TV3

2009-05-21T16:10:00.002+03:00

Bon dia, Us escriu una noia de Flix .
En aquests moments a Flix les estem passant negres de veritat, ens fan un ERE a Ercros i una de les empreses derivades d'aquesta, Inquide, tanca amb dos hores d'avís als seus treballadors.Hi ha 100 famílies de Flix entre les dos empreses que es queden a l'atur, d'aquestes n'hi ha que hi van els pares els fills//gendres, cunyats, germans... inclús algun net.
El divendres passat ja vam fer una manifestació i cap dels mitjans ens vau venir ajudar per a escampar a la opinió pública el que ens està passant, aquest divendres tornem a fer una manifestació, que passa??? la solució per a que vingueu es escampar una mica de clor o mercuri per a que vingueu a parlar del nostre poble??
Res més que dir-vos que el proper divendres 22 de Maig a la porteria de Fabrica a les 14.30!!!Si vostès no són capaços de venir a donar un cop de mà a totes les famílies, si us plau feu que hi vingui gent a fen-nos sentir, quan va passar l'escapament de clor i amb tot el tema del mercuri, éreu molts els "periodistes" que voltàveu pel poble amb els micròfons, gravadores i càmeres. Per que ara no donar un cop de mà???
Una petita curiositat...Penseu que ara hi ha nois i noies fent la selectivitat que aquest setembre no podran anar a estudiar per que el seus pares (ELS DOS) s'han quedat sense feina!!!RECORDEU EL 22 DE MAIG A LES 14.30 A LA PORTERIA DE LA FABRICA, (LA MATEIXA PORTERIA QUE HI HAVIA QUAN LO DEL MERCURI I EL CLOR)

RESPOSTA DE ELS MATINS DE TV3
Marta, Sóc l'Imma Comella, coordinadora de Els Matins de Tv3 i encarregada de les seccions en les que parlem d'economia i crisi. Estic molt interessada en poder parlar de la situació de Flix i per poder-ho fer m'agradaria convidar al programa una família afectada per l'ERE a Escros o a Inquide. Nosaltres ens faríem càrrec dels desplaçaments i de tot el que fos necessari...Em podries donar algun contacte?
Moltes gràcies
Imma

2009-05-21T16:07:00.003+03:00

Per estar informats del que passa:

Bloc de Pere Muñoz

Bloc de Marià

Web de l'Ajuntament de Flix

EL MÓN SERIA MOLT MILLOR SI...

2009-01-29T15:26:00.013+03:00

El món seria més feliç
si tots fóssim amics.
Jugar tots junts,
cantar tots junts,
seria divertit.

El món seria molt millor
si no tinguéssim por.
Si sense demanar perdó
poguéssim ser com som.

El món seria més humà,
si tots fóssim germans.
Si ens agaféssim de les mans
com mai no hem fet abans.

Escolteu la cançó clicant aquí.

Dia escolar de la no-violència i la pau

2009-01-29T15:23:00.006+03:00

Si tingués la màgia d’un mag

de les bales faria flors,

dels fusells, trombons i fagots

i dels trons, poemes d’amor.

Si tingués la màgia d’un mag

de la gana faria blat,

dels canons, prismàtics gegants

i dels tancs, camions de gelats.

Si tingués la màgia d’un mag,

dels soldats en faria clowns,

dels tinents, ocells de paper,

ballarines o castellers.

Si tingués la màgia d’un mag,

de les mines faria daus,

de les bombes, jocs malabars

i dels corbs, coloms de la pau.

Damaris Gelabert

DE MARE NOMÉS N'HI HA UNA...PER SORT

2009-01-18T18:50:00.012+03:00

Ser mare és considerar que és molt més noble sonar nassos i rentar bolquers, que acabar els estudis, triomfar en una carrera o mantenir-se prima.

És exercir la vocació sense parar, sempre amb la cantaleta que es rentin les dents, se’n vagin a dormir aviat, treguin bones notes, no fumin, prenguin llet...

És preocupar-se de les vacunes, la neteja de les orelles, els estudis, les paraulotes, els nuvis/xicots i les núvies/xicotes; sense ofendre's quan la fan callar o li tanquen la porta als nassos.

És quedar-se desperta esperant que torni el fill o la filla de la festa i, quan arriba fer-se l'adormida per no fastiguejar.

És servir de mainadera, mestra, xofer, cuinera, bugadera, metgessa, policia, confessora i mecànica, sense cobrar cap sou.

El pitjor defecte que tenen les mares és que es moren abans que un arribi a retribuir-les part del que han fet.

El deixen a un desvalgut, culpable i irremisiblemente orfe.

Per sort n'hi ha una de sola.

Perquè ningú no aguantaria el dolor de perdre-la dues vegades.

Isabel Allende

No existeix el Nadal ideal, solament el Nadal que decideixis crear a reflex dels teus valors, desitjos i tradicions

2008-12-18T17:24:00.007+03:00

Vols escoltar música?

2008-12-01T15:57:00.004+03:00

Si vols escoltar música i veure videos... clica aquí i tria!

És cert !

2008-11-01T18:13:00.000+03:00

"Quan una persona se'n adona de que potser el seu pare tenia raó, ja té un fill/a que pensa que el seu pare/mare està equivocat". C. Wadsworth

La ignorància

2008-10-21T20:55:00.002+03:00

" Hi ha tres classes d’ignorància: no saber el que s’hauria de saber, saber malament el que se sap i saber el que no s’hauria de saber.”
F. Rochefoucauld (1613-1680), escriptor francès.

Ne me quitte pas

2008-10-05T00:21:00.004+03:00

És el títol de la cançó que escoltareu mirant aquestes boniques imatges.

Quan jo tenia 13 anys, una professora de francès em va fer aprendre la lletra com a feina de classe, en aquell moment va ser "un pal", però al cap dels anys cada cop que la he escoltat, m'ha agradat més. Si voleu escoltar aquesta bella cançó subtitulada en castellà i cantada per Jacques Brel (el dia 9 d'octubre farà 30 anys que va morir), podeu clicar aquí.

El consell del dia

2008-09-28T22:35:00.001+03:00

Juga a perdre la por i escriu a qualsevol paret de casa teva tots els noms que han omplert de llum la teva vida, per dir-los un a un i no sentir-te mai ni abandonat ni sol.
Miquel Martí i Pol (Roda de Ter 1929-Vic 2003)

He anat a descansar a Banyoles

2008-08-24T21:11:00.004+03:00

Us deixo aquestes boniques fotos (fetes per mi) del Llac de Banyoles, un lloc on es pot gaudir de la natura, la flora i la fauna, fer llargues passejades a peu, en bicicleta o amb el "Tren Pinxo de Banyoles", banyar-se i fer una volta o més amb barca, visitar el casc antic i els museus.
Per cert, no he tingut que llegir ni un sol rètol en castellà i en tot moment he parlat i m'han parlat en català. (Banyoles és capital de comarca i té més de 17.000 habitants).
Si no hi heu estat mai, us ho recomano!!!

MANIFEST DE SOLIDARITAT AMB ESPANYA

2008-08-14T17:11:00.002+03:00

VULL SER SOLIDARI!
EM MORO DE GANES DE SER IGUAL QUE ELS ALTRES ESPANYOLS!

Tinc la nacionalitat espanyola i sóc espanyol. Visc a Catalunya i vull ser solidari amb la resta dels espanyols i viceversa.
NO VULL ser diferent, però sí vull tenir els mateixos drets i les mateixes condicions de vida que tots ells.

PER AIXÒ:

VULL: Que el meu I.P.C., (l’últim del 4,10%) sigui el de la mitjana/mitja de tot Espanya, és a dir, el 3,80%.
Cada any és superior a Catalunya i m'allunya de la resta dels espanyols.

VULL: Que un habitatge a Barcelona, valgui el mateix que un habitatge a qualsevol punt d'Extremadura. El cost d'un a Barcelona em permetria comprar-ne tres a Extremadura, viure en un i llogar els altres dos i així aconseguiria incrementar els meus ingressos.

VULL: Que l'aigua, que jo pago a 18,00 EUR m3, valgui igual que la d'una urbanització pròxima a València, que costa 0,20 EUR m3.

VULL: Que el bitllet ordinari del Bus de Saragossa amb un cost de 0,75 EUR, sigui el que em costa a mi, que ara pago 1,15 EUR per desplaçament urbà.

VULL: Que l'Impost de Transmissions Patrimonials del País Basc, que ara està exempt, sigui igual per als meus fills quan heretin (si és que ho aconsegueixen), ja que a Catalunya s'aplica una escala semblant a la del I.R.P.F.

VULL: Que l'ITV, que a Melilla costa 19,00 EUR, sigui la que jo pagui aquí en comptes dels 44,65 EUR que jo desemborso.

VULL: Que de les sis sortides per carretera que té per exemple la ciutat de Madrid, siguin de pagament al menys cinc, com a Barcelona.

VULL: Que quan els meus fills comencin el curs tinguin els llibres de text gratis com a Extremadura i no gastar-me entre 200 i 300 euros com aquí i ara.

VULL: Que la xarxa d'autopistes que travessa Andalusia, Extremadura, Múrcia, Castella-la Manxa i Castella i Lleó sigui totalment de pagament i tan cara com la que cobreix Catalunya, i no gratuïta com ara, malgrat que la densitat del seu tràfic/trànsit és 1/5 part de les nostres autopistes.

VULL: Implants dentals GRATUÏTS com a Extremadura.

VULL: Per si canvio d'opinió algun dia, canvi de sexe GRATUÏT com a Extremadura.

VULL: Que quan vagi a comprar un ordinador als meus fills, tingui una subvenció igual que a Andalusia, País Basc, Cantàbria, Astúries, etc.

VULL: En definitiva, SER IGUAL QUE UN CIUTADÀ EXTREMENY,ANDALÚS,MANXEC, CASTELLÀ O LLEONÈS.
Com a pensionista, tindré uns ingressos idèntics que qualsevol altre semblant a mi. Per això, quan jo sigui IGUAL que tots els espanyols, amb tot el que em sobri, gustosament

SERÉ SOLIDARI!!!

Mentrestant, ho sóc per força.

Per pensar

2008-06-14T21:16:00.001+03:00

"Plorava perquè no tenia sabates
fins que vaig veure un home
que no tenia peus"
Proverbi persa

2008-05-22T09:22:00.002+03:00

| View | Upload your own

Són de massapà!

2008-05-21T20:41:00.002+03:00

He trobat aquestes fotografies i m'han semblat impressionants, són figures fetes amb massapà.

EL TRIPLE FILTRE

2008-05-18T17:01:00.004+03:00

A L'ANTIGA GRÈCIA, SÓCRATES, VA SER FAMÓS PER LA SEVA SAVIESA I PEL GRAN RESPECTE QUE PROFESSAVA A TOTS. UN DIA UN CONEGUT ES VA TROBAR AMB EL GRAN FILÒSOF I LI VA DIR:

_ Saps el que vaig escoltar sobre el teu amic ?

_Espera un minut, va replicar Sócrates. Abans de dir-me res, voldria que passessis un petit examen. Jo l'anomeno l'examen del triple filtre.
_Triple filtre ? , va preguntar l'altre .

_Correcte, va dir Sócrates. Abans que em parlis sobre el meu amic, pot ser una bona idea filtrar tres vegades el que diràs. És per això que l’anomeno l'"Examen del triple filtre"... El primer filtre és la VERITAT, estàs absolutament segur que el que em diràs és cert .
_ No, va dir l'home, realment només he sentit parlar sobre això i...

_ Bé, va dir Sócrates, llavors realment no saps si és cert o no. Ara permet-me aplicar el segon filtre, el filtre de la BONDAT. És bo el que em diràs del meu amic .
_ No, al contrari...

_Doncs, desitges dir-me una cosa dolenta d'ell, però no estàs segur que sigui cert. Però encara podria voler escoltar-ho perquè queda un filtre, el filtre de la UTILITAT. Em servirà d'alguna cosa saber el que em diràs del meu amic ?

_ No, la veritat que no.
_Bé, va concloure Sócrates. Si el que desitges dir-me no és cert, ni bo i fins i tot no m'és útil,... per a que voldria jo saber-ho ?
Usa aquest triple filtre cada vegada que sentis comentaris sobre algun dels teus amics propers i estimats, mai no perdis un amic per algun malentès o comentari sense fonament.

"...QUAN CREIES QUE JO NO ESTAVA MIRANT... "

2008-05-16T10:17:00.007+03:00

Un missatge que tot pare, mare, avi, àvia, amics i amigues han de llegir recordant que els nens i les nenes estan atents al que fem i al què diem.

Carta d’un/a nen/a:

Quan creies que jo no t’estava mirant.......et vaig veure penjar el meu primer dibuix a la nevera i vaig córrer a fer-ne un altre...

Quan creies que jo no t’estava mirant......et vaig veure posar aliment al platet del gat i vaig aprendre que és bo cuidar els animals...

Quan creies que jo no t’estava mirant......vaig veure llàgrimes sortir dels teus ulls i vaig aprendre que algunes vegades les coses fan mal, però que està bé plorar...

Quan creies que jo no t’estava mirant......et vaig veure fer les meves postres preferides i vaig aprendre que les coses petites són les que fan la vida especial....

Quan creies que jo no estava mirant......et vaig sentir donar-me el petó de bona nit i em vaig sentir estimat i protegit...

Quan creies que no t’estava mirant......et vaig veure donar el teu temps i els teus diners per ajudar a gent que no en tenia gens i vaig aprendre que els que tenen han d’ajudar als que no tenen.

Quan creies que no t’estava mirant...et vaig veure cuidar la nostra casa i a nosaltres i vaig aprendre que ens hem de cuidar del que ens ha estat donat.

Quan creies que no t’estava mirant......vaig aprendre de tu les lliçons de la vida que necessitava :...com ser una persona bona i productiva......com dir "molt" amb tan sols un somriure... ...et vaig mirar i vaig voler dir-te...

"GRÀCIES PER TOTES LES COSES QUE VAIG VEURE QUAN CREIES QUE JO NO T’ESTAVA MIRANT".

No ens oblidem...
TOTS NOSALTRES INFLUÏM EN LA VIDA DELS NENS I NENES QUE TENIM AL NOSTRE VOLTANT
Encara que pensem ...que no ens estan mirant...

Només qui és veritablement RIC (d’amor i sentiments) actua així…

2008-05-15T14:50:00.001+03:00

Aquesta imatge prové d’un diari hindú i va arribar amb la següent llegenda:
Només el qui és pobre procedeix amb tanta generositat. Llàstima que l’home no sigui sempre així.

L'habitació buida

2008-04-13T16:44:00.005+03:00

Passejant pels blocs he trobat aquest fragment del llibre “Condició de pare” d’en Joan Barril, correspon al capítol “La ruta del salmó” i l’he trobat molt entendridor, a mi personalment m’ha emocionat i el vull compartir amb vosaltres. El dedico especialment als pares i mares, tot i que com a fills tots en podem gaudir.

"L'hem sentit com s'acostava cap a la nostra cambra. Primer ha estat el grinyol del seu llit, després l'espetec del pany de la porta, la suau fregadissa del dors de la mà temptejant la paret per orientar-se, el cloqueig de la rajola que fa temps que balla cada vegada que la trepitgem. El nen s'acosta amb passa de gat fugint del malson que ha quedat arrapat entre els llençols. Obre la porta i s'orienta entre la respiració dels pares. Potser seria benvingut, però ha anat apre¬nent que les carícies són més fràgils com més sòlid és el son. Amb consciència d'intrús, el nostre fill s'emparra pel cobrellit, repta per la vall que formen els cossos dels dorments, busca un forat on introduir-se i, amb la tranquil•litat de les dues escalfors, s'ajoca ben a prop de la mare i el matalàs sembla una superfície de sucre filat.
El nostre fill ha resseguit la ruta dels salmons quan tomen al gorg inicial. Per un moment ens agradaria enviar-lo al seu lloc. Les normes nocturnes són més estrictes que les nor¬mes de dia. Completament desperts, el veiem sencer. Ja no és un nadó. Li han crescut les pestanyes, i les mans ja no estan tancades sinó que els dits s'estiren sobre el coixí com ho farien els d'un pianista damunt el teclat. En aquest contacte furtiu el fill es multiplica i el pare es divideix entre el deure de la disciplina i aquella agradable tebior a les galtes que l'arribada del fill li provoca. La imatge de tots tres al mateix jaç fa reviscolar la pulsió salvatge dels caps de la llopada. El llit ara és un cau i la nit és temps de vetlla. Hem sacrificat la intimitat dels cossos coneguts a canvi de la música d'aquesta respiració que ha vingut a les palpentes de la llunyania de la seva habitació per poder respirar en companyia. Si algun dia els pares poden compartir els somnis amb els seus fills serà d'aquesta manera i en aquests moments. Per això no els diem que tornin al seu llit. Sabem que hi haurà una nit en la qual serem nosaltres els qui ens desvetllarem per l'angoixa de malsons. I aleshores també farem grinyolar el somier, i també farem trontollar la rajola mal fixada mentre arrosseguem els peus guiant-nos amb el dors de la mà per la paret del passadís i arribarem a la seva habitació buida i allà, sense ningú que ens doni la calma impossible dels pares, trobarem a faltar el petit intrús que va aprendre a trencar la nit anant al cau conegut i que ara explora els caus infinits de la gran aventura del créixer."
•Barril, J. (1999). Condició de pare (6a. edició). Barcelona: Edicions La Campana
Capítol transcrit: La ruta del salmó, pp. 135-137

LA VIDA

2008-03-18T10:52:00.006+03:00

8 DE MARÇ. DIA DE LA DONA TREBALLADORA

2008-03-08T15:33:00.004+03:00

Revista Presència

2008-02-21T19:43:00.003+03:00

Avui 21 de febrer de 2008, amb una mica de retard, he sabut que al número 1868 de la revista Presència que va sortir el diumenge 16 de desembre de 2007, es va publicar una part de l'entrevista que m'havien fet amb motiu del projecte "Jo reciclo, i tu?" guanyador d'un premi Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Si voleu xafardejar la revista i l'article (pàgina 8) cliqueu aquí.

HO HE ACONSEGUIT !!!

2008-01-27T21:53:00.001+03:00

Ja tinc penjada la meva pàgina web! M'ha costat unes unes quantes hores de feina però ja diuen bé que "fent i desfent se'n aprèn". Si la voleu veure cliqueu aquí.

El consell del dia

2008-01-24T16:04:00.001+03:00

Estimem la vida, no pas perquè estiguem habituats a viure, sinó perquè estem habituats a estimar.

Friedrich Nietzsche, filòsof alemany (1844-1900)

Aquest mirall està de broma!

2008-01-14T09:25:00.000+03:00

BONES FESTES A TOTHOM!

2007-12-20T10:04:00.000+03:00

La frase del dia

2007-11-27T10:28:00.002+03:00

Si voleu que els vostres fills pugin com cal, passeu-hi el doble de temps que els dediqueu i gasteu-vos-hi la meitat de diners.
Abigail Van Buren, columnista nord-americana (1918)

Per a totes les mares i tots els pares

2007-11-22T20:09:00.000+03:00

A mi m'ha agradat, espero que us agradi.

És curiós i espectacular!

2007-11-15T16:16:00.000+03:00

Cliqueu aquí i veureu uns rellotges que medeixen alguna cosa més que el pas del temps.

Per estar ben informat

2007-11-11T22:01:00.000+03:00

La Vanguardia Avui El Periódico Segre El Punt Diari de Girona La Mañana L'Ebre Diari de Tarragona
TV3 Catalunya Ràdio

I per als meus "culés"El Mundo Deportivo i Sport

Loteries

La notícia del dia

2007-11-08T19:40:00.000+03:00

Avui he sentit mentre dinava aquesta notícia i no em podia acabar de creure el que havia sentit, ho he buscat i aquí ho deixo per qui ho vulgui llegir.

Una juez niega la custodia a un padre por ser cojo
El hombre es un nadador paralímpico con seis medallas

"Ser discapacitado es un obstáculo para ocuparse de los hijos. Eso es lo que expone una juez de Barcelona en una sentencia de divorcio en la que relata diversos motivos para negar a un padre la custodia compartida. Entre otros, que padece una ligera cojera por la poliomelitis sufrida al poco de nacer..."

Si voleu llegir-ne més cliqueu aquí.

2007-11-05T19:55:00.000+03:00

La frase del dia

2007-11-05T14:18:00.001+03:00

El savi no diu el que sap, i el neci no sap el que diu.

Proverbi xinès

La frase del dia

2007-10-24T08:38:00.001+03:00

La felicitat es produeix quan sortim a buscar alguna cosa, estant perfectament preparats per no trobar-la, i la trobem, ben conscients de l'atzarositat del fet.
Miquel Bauçà, (Felanitx 1940-Barcelona 2004)

La frase del dia

2007-10-21T19:58:00.001+03:00

Si el que has de dir no és més bell que el silenci, no ho diguis pas.
Proverbi àrab

Josep Lluis Carod Rovira "Tengo una pregunta para usted"

2007-10-21T19:48:00.000+03:00

El dia que van fer el programa no el vaig veure i no me l'he volgut perdre, aquí el deixo per als despistats com jo. Us el recomano!

2007-10-19T10:36:00.000+03:00

“És una joia de la narrativa dramàtica centrada en el més profund dels problemes humans, descriu amb precisió i tendresa la capacitat de bondat o maldat que cap en el cor de l’home, en la llibertat humana.”
Viktor E. Frankl, psiquiatra i escriptor, explica la seva experiència com a presoner a Auschwitz, Dachau i altres camps de concentració. Com va poder ell, que ho havia perdut tot, que havia vist destruir tot allò que valia la pena, que va patir gana, fred i totes les hostilitats possibles, com va poder acceptar que la vida fora digna de ser viscuda?
Les seves paraules composen la història d’un camp de concentració vista des de dins, explicada per un supervivent, no pretén presentar un informe sobre fets i esdeveniments històrics sinó un relat de vivències personals. Com a psiquiatra ens explica com afecta el dia a dia en la ment d’un presoner.
Aquest llibre me’l va regalar el meu fill, en va fer un treball a la Universitat dins l’àrea de Psicologia i l’he llegit més d’un cop. Està ple de notes al marge de pàgina i de passatges subratllats, hi ha molts exemples de casos, en citaré un que he llegit molts cops en hores baixes:
“Un doctor en medicina general me consultó sobre la fuerte depresión que padecía. Era incapaz de sobreponerse al fallecimiento de su esposa com quien compartió un matrimonio excepcionalmente feliz. Su esposa había muerto dos años atrás. ¿Cómo podía ayudarle? ¿Qué decirle? Me abstuve de comentarle nada y en vez de ello, le pregunté: “¿Qué habría sucedido, doctor, si usted hubiera muerto primero y su esposa le hubiese sobrevivido?”. “Bueno – dijo – para ella habría sido terrible, ¡ sufriría muchísimo!” Ante lo cual repliqué: “Lo ve doctor, usted le ha ahorrado a ella todo ese sufrimiento; pero para conseguirlo ha tenido que llorar su muerte y sobrevivirla”
No dijo nada, me tomó la mano y, quedamente, abandonó mi consulta. El sufrimiento deja de ser sufrimiento, en cierto modo, en cuanto encuentra un sentido, como suele ser el sacrificio.”
“Al hombre se le puede arrebatar todo salvo una cosa: la última de las libertades humanas –la elección de la actitud personal que debe adoptar frente al destino – para decidir su propio camino. Y es precisamente esta libertad interior la que nadie nos puede arrebatar, la que confiere a la existencia una intención y un sentido”

La frase del dia

2007-10-11T15:18:00.001+03:00

Qui pensa poc, s'equivoca molt.
Leonardo da Vinci, artista, enginyer i filòsof italià (1452-1519)

Estenedor curiós

2007-09-24T21:28:00.000+03:00

No és roba! La meva germana i el meu cunyat van anar de vacances a "La Caleta", està a Salobreña (Granada) i van quedar sorpresos en veure aquest estenedor ple de pops. Sembla ser que els assequen al sol per després fer una deliciosa tapa de " pulpo en sangochao".

Fotos de Flix

2007-07-08T18:37:00.000+03:00

Mireu aquest recull de fotografies de Flix abans i ara, és un treball dels alumnes de cicle superior del CEIP de Flix realitzat el curs 2000-2001.
Us agradarà!

Lo Traductor

2007-06-01T17:38:00.000+03:00

Lo Traductor és un recull de diccionaris, expressions típiques i altres curiositats sobre la parla de la zona del Delta de l'Ebre.

El joc de les paraules flixanques

2007-05-31T12:54:00.000+03:00